HISTÒRIA DE L'ART RELIGIÓS

1- ART PALEOCRISTIÀ

La paraula "paleocristià" vol dir inici del cristianisme. En aquella època es reunien en coves. Neix principalment en el baix imperi romà, però es fonamenta en el cristianisme. És l'art propi dels primers segles del cristianisme. Es manifesta en diversos camps: en la pintura i l'escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes. Té dos períodes: un de previ a la cristianització de l'imperi i un altre de posterior.

EL BON PASTOR                                               PINTURA FUNERÀRIA

2- L'ART DELS CRISTIANS SOTA EL DOMINI MUSULMÀ

Al-Àndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota el poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. Els cristians van cultivar un art molt original, que pels volts del segle X va gaudir de la seva màxima esplendor que s'anomena art mossàrab.

L'estètica mossàrab va consagrar-se en les miniatures que guarnien els llibres sagrats. 

BEAT DE LIÉBANA

3- ART ROMÀNIC

L'escultura romànica destaca perquè, gracies al Camí de Sant Jaume, es fruit de varies tradicions musulmanes i diversos corrents romànics europeus.

En l'art romànic hi va aparèixer una tradició anomenada tradició pictoriàna que consisteix en plasmar en les miniatures, en els edificis, sovint aquesta tradició representava el Crist en majestat.

4- ART GÒTIC

La característica mes important d'aquest art es la llum, els colors vius.

Remunta en el segle XII

L'art Gòtic va tenir una gran esplendor amb grans obres, grans esglèsies..

La iconografia gòtica reculls els grans temes del període anterior, el romànic, insistint especialment en els que feien referència al cicle evangeli, com a la infantesa, mort i glorificació de la Mare de Déu. 

Els primitius italians van destacar en la descomposició de grans conjunts on es narra la història de la Salvació, oferint lo millor de l'art.

5- ART DEL QUATRROCENTO

El renaixement va suposar una nova visió del món, de la humanitat i de l'art. Es volia recuperar els valors antics i va renéixer el pensament grec. Remunta en el segle XV- XVI

Es van introduir temes propis de la literatura i la mitologia grecollatina, aquest fet no va comportar una disminució dels temes biblics.

En la pintura renaixentista del Quattrocent, va resaltar molt l'obra de Massaico de la capella Brancacci, era representada amb escenes de l'Antic Testament i de la vida de Jesús.

6- ART BARROC

L'objecte d'aquesta art era commoure a l'espectador i es van començar a utilitzar recursos com les pintures instantànies, els efectes de la llum amb forts constrastos era una de les principals característiques d'aquesta art.

Els temes mes tractats en aquesta art eren els apostòlics i després de la vida de Crist.

Els episodis de l'Evangeli són tractats d'una manera naturalista i entenedora, s'intentava produir una identificació de l'espectador amb els personatges que es representaven.

7- L'ART CONTEMPORÀNI

L'Esglèsia catòlica deixa de ser la principal representant de l'art, apareix la fotografia.

Gràcies a la fotografia es pot substituir l'art i es redueixen els temes bíblics de l'art contemporani.

Els mestres del segle XX s'inspiren en temes bíblics. La crucifixió ha estat un dels mes cultivats i les escenes prèvies a la Passió de Crist.

Molts dels pintors més importants de la historia han representant temes bíblics en les seves obres com per exemple Dalí que va pintar ''La Mare de Déu de Portlligat i El Crist de Sant Joan de la Creu''.

PAU DE TARS

PAU DE TARS

Sant Pau va néixer a Tars, capital de la província romana de Cilícia. Era jueu, nascut a l'època de diàspora. Col·laborava en la persecució contra els cristians, però després de la seva trobada amb Jesús es va convertir en fervent seguidor de Crist i en el seu gran missioner. Viatger infatigable, va recórrer milers de quilòmetres, fins que va morir a Roma, predicant la paraula de Déu. Per difondre l'Evangeli li van ser molt útils les vies de comunicació de l'imperi romà. L'imperi està format per la conca mediterrània i grans extensions de l'Europa continental, gràcies a l'impuls conqueridor dels generals més prominents de la república: Mari, Sul·la, Pompeu, Cèsar i August. Els moviments de comunicacions, les exigències d'un govern centralitzat i els intercanvis culturals van suposar el desenvolupament d'una àmplia xarxa de comunicacions i l'ús de diversos mitjans de transport. L'enviament de mercaderies a les ciutats generava una part important del tràfic. I les rutes marítimes i fluvials demostren els viatges de sant Pau, van ser decisives pel que fa a la rapidesa i el volum de productes que circulaven.

CONVERSIÓ DE PAU DE TARS

La conversió de Pau, descrita al Nou Testament, fa referència a un dels esdeveniments en la vida de Pau de Tars.

Pau de Tars havia rebut el mandat de les autoritats jueves de perseguir els cristians de Damasc. Mentre cavalcava a aquest destí, una resplendor del cel el va fer caure del cavall deixant cec, mentre ell i els que cavalcaven amb ell sentien una veu que deia ''Saule, Saule, per què em persegueixes''. Després d'aquesta forta vivència Pau es troba a Damasc amb Ananies, que li imposa les mans en nom de Jesús, el que li retorna la vista. Immediatament, Pablo és batejat. Tradicionalment s'ha considerat aquest episodi com el que millor representa el tema espiritual de la conversió, de manera que l'expressió camí de Damasc ha passat a ser sinònim de "conversió" .

VIATGES  DE SANT PAU 

- PRIMER VIATGE (45-48)
- SEGON VIATGE (49-52)
- TERCER VIATGE ( 53-58)
- ÚLTIM VIATGE 

ELS QUATRE GENETS DE L'APOCALIPSI

Els quatre genets de l'Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen en la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi. El capítol parla d'un pergamí a la mà dreta de Déu que està segellat amb set segells, en aquest escenari Jesús obre els primers quatre segells dels set, alliberant a aquests genets que munten en cavalls blanc, vermell, negre i un bayo. Segons l'exegesi representen i són al·legories de la victòria, la guerra, la fam i la mort, respectivament, encara que només a aquest últim se li designa per aquest nom. En la Bíblia en l'Apocalipsi en el versicle 6:4 es parla dels quatre genets.

Cada genet representa una cosa:
EL PRIMER GENET BLANC representa la puresa, la llum.
EL SEGON GENET VERMELL representa la guerra.
EL TERCER GENET NEGRE representa la crisi econòmica, la mort, la penúria, la desnutrició i la fam.
EL QUART GENET BAYO representa les malalties i morts.

1-GENET BLANC

El primer cavall és blanc, símbol bíblic de puresa. Aquest cavall representa l'església cristiana primitiva en la seva puresa original. Els primers cristians, lliures de molts dels problemes que haurien de minar a l'església en els anys per venir, es van proposar conquerir els cors del món amb l'evangeli de Jesucrist.

Portar un arc, una arma per aconseguir grans distàncies, és representació del que van fer els regnes cristians, recolzant i portant l'evangelització a pobles llunyans.

2- GENET VERMELL

El segon cavall és vermell, símbol del vessament de sang, la persecució i la destrucció. Al principi, l'església cristiana primitiva no va ser tolerada per l'Imperi Romà pagà, i va enfrontar períodes de severa persecució en els quals Roma va tractar d'eliminar-la de la faç de la terra. No obstant això, aquesta estratègia va fracassar. Quan la persecució es va intensificar només va servir perquè els cristians es envalentonaran més. Tertul·lià, un dels pares de església primitiva va dir: "La sang dels màrtirs és la llavor de l'església".

3- GENET NEGRE

El cavall negre representa el període de la història de l'església durant el qual el cristianisme va esdevenir la religió oficial de l'estat de l'Emperador Romà, després de la conversió de Constantí a la fe cristiana. Constantí, just abans d'una important batalla que li asseguraria el control de l'Imperi Romà, va rebre una suposada visió en la qual se li deia que no ho conquistés en nom dels seus déus pagans, sinó en nom de la creu. Constantí es va convèncer que la seva victòria en la batalla del pont Milviano va ser un senyal que havia de convertir l'Imperi Romà al cristianisme. Va batejar al seu exèrcit i els va fer cristians. Lamentablement, el cristianisme no funciona d'aquesta manera. No es pot prendre una decisió per Crist en lloc d'una altra persona. Constantino només va aconseguir cristianitzar el paganisme. Quan el cristianisme va esdevenir la religió afavorida per l'imperi, els pagans es van unir a l'església cristiana per milers sense abandonar les seves creences paganes. El resultat va ser desastrós per a l'església. La intriga política i el control del govern romà es van unir amb les creences cristianes, i les pràctiques paganes van ingressar en el cristianisme.

4- GENET BAYO

L'últim cavall és bayo, el color de la mort. Quan el cristianisme es va fer popular i es va trobar còmode, va ingressar en un període de la història en què va perdre l'amor i fervor per escampar l'evangeli. Es va tornar ritualista i fins va perdre la seva significació a mesura que la tradició començava a suplantar les Escriptures com a fonament de la pràctica cristiana. Potser el més tràgic va ser que l'església va començar també a exigir l'estricta conformitat amb els governs seculars. Els cristians no només perseguien els que no ho eren, sinó que també perseguien altres cristians que decidien viure les seves vides d'acord amb la Bíblia i no amb les tradicions de l'església.

- VERSICLES DE L'APOCALIPSI 

Apo.6.1. Vaig veure quan l'Anyell va obrir un dels segells, i vaig sentir a un dels quatre vivents que deia com amb veu de tro: Vine i mira.
Apo.6.2. I vaig mirar, i vaig veure un cavall blanc; i el seu genet duia un arc; i li van donar una corona, i va sortir vencent, i per vèncer.
Apo.6.3. Quan va obrir el segon segell, vaig sentir el segon dels vivents que deia: Vine i mira.
Apo.6.4. I va sortir un altre cavall, bermejo; i al seu genet li van donar poder de treure de la terra la pau, i que es matessin els uns als altres; i se li va donar una gran espasa.
Apo.6.5. Quan va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: Vine i mira. I vaig mirar, i vaig veure un cavall negre; i el seu genet tenia una balança a la mà.
Apo.6.6. I vaig sentir una veu d'enmig dels quatre vivents, que deia: Dos lliures de blat, un denari, i sis lliures d'ordi, un denari; però no danyis l'oli ni el vi.
Apo.6.7. Quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent, que deia: Vine i mira.
Apo.6.8. Vaig mirar, i vaig veure un cavall groc, i el seu genet tenia per nom Mort, i l'Hades el seguia; i li va ser donada potestat sobre la quarta part de la terra, per matar amb espasa, amb fam, amb mortaldat, i amb les feres de la terra.

SANT JORDI

La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella, com la sang a l'estimada.

1- SÍMBOLS TÍPICS DE SANT JORDI

(EL DRAC)

El drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient. Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc, és capaç d'acabar amb nosaltres El drac, rep a les diferents religions i creences una fama molt diferent d'uns llocs a uns altres; des dels religiosos cristians que consideren al drac com la personificació del dimoni i tots els mals, el consideren un dels éssers més importants per amagar al seu imatge una gran càrrega de simbolismes i acabant amb la cultura oriental on es fan tota classe d'honors, ritus i commemoracions al drac, per ser considerat un ésser mitològic que atrau la prosperitat, el poder i la fortalesa.

(LA PRINCESA)

La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor per el millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o la senda de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac.

(LA ROSA)

La rosa és la flor simbòlica més utilitzada a Occident, correspon al que representa el lotus com a Orient i els dos símbols s'acosten al de la roda. La rosa designa una perfecció acabada, un èxit sense culpa. La rosa per la seva relació a la sang versada apareix sovint com el símbol d'un renaixement místic. La rosa s'ha fet també símbol de l'amor. La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra en el drac com a conseqüència de la lluita, amb sofriment i dolor, la sang ens neteja i purifica transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit de l' amor que tot ho abraça. 

(LA FONT I L'AIGUA)

Diu la llegenda que el drac custodia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, l'essencial, on neix l'única cosa que aplaca la nostra set de vida. L'aigua sadolla la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, no té forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient.

(EL CAVALLER)

El cavaller és aquell que és capaç de dominar al seu corcel, al psiquisme inconscient que si no fos per qui porta les riendas- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum que no guarda res per a si mateix, el color del lliurament i del despreniment, de l'descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. 

(LA LLANÇA)

Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix el de dalt amb el de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot el que existeix permetent l'ascens i el descens entre els mons com si l'arbre sefiròtic es tractés. Relacionada també amb el bàcul de comandament, la llança és l'arma del dominant als seus enemics amb la força de la part alta, després d'haver trobat el seu centre, després d'haver vençut primer a si mateix. És l'arma que tot ho uneix.

(EL LLIBRE)

El 23 d'abril es commemora la mort de dos grans autor de la literatura Miguel de cervantes i William Shakespeare. I per això és el día internacional del llibre per la mort dels dos grans escriptors. Per això aquest dia es regala un llibre. 

PER QUÈ AQUEST DIA ÉS EL DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE?

La Idea original de la celebració del Dia del Llibre va partir de Catalunya, de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés que la va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona el 1923 i la va aprovar el rei Alfons XIII d'Espanya el 1926.

EFEMERIDES

23 D'ABRIL - Diada de Sant Jordi (Miguel de Cervantes i William Shakespeare)

AL 1014 - Les forces Irlandeses derroten els víkings en la Batalla de Clontarf.

AL 1564 - Neix l'escriptor i actor anglès William Shakespeare

AL 1976 - Publicació del primer diari Avui.

AL 1987 - Primera edició de la Setmana Medieval de la llegenda de Sant Jordi.

2- ORIGEN DE LA RELACIÓ DE SANT JORDI AMB ELS ENAMORATS.

Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa. Des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. Aquest lligam amb la primavera i el seu patronatge sobre els enamorats també el relaciona directament amb la Fira de roses que des del segle XV se celebra al pati i al voltant del Palau de la Generalitat. Sant Jordi és per excel·lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Ho és també dels cavallers i dels escoltes. Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. 

3- PER QUÈ REGALEN ROSES I LLIBRES?

Explica la llegenda que la vila de Montblanc estava sent terroritzada per un drac. Estava instal·lat als afores del poble i cada vegada s'aproximava més a les muralles, per això, els habitants van haver de buscar una manera de mantenir-lo lluny. Van començar donant-li de menjar animals però, com aquests es van acabar, no van tenir més remei que sacrificar ells mateixos. Van ficar els noms de tots, inclosos els reis en una olla i, cada dia, una mà innocent decidia qui moriria al dia següent. Un dia, l'escollida va ser la princesa i, tot i les súpliques del rei, la donzella va sortir de les muralles i es va dirigir trist cap al seu destí.quan el terrible drac avançava cap a ella, va sorgir entre la boira un bell cavaller sobre el seu cavall i va carregar contra la bèstia deixant greument ferit. El drac es va sotmetre al cavaller que li va lligar el cinturó de la princesa al coll. La jove, va agafar l'altre extrem i va portar a la bèstia, com si d'un gosset es tractés, fins a les portes de la ciutat. Allà, a la vista de tots, el cavaller va rematar al drac i de la seva sang va créixer un roser de què van brollar roses vermelles. Jordi, que era com es deia el cavaller, va tallar la rosa més bella i la hi va lliurar la princesa.

D'aquí la tradició que els homes els regalen a les dones una rosa vermella, com a símbol de passió, amb una espiga que simbolitza la fertilitat. Elles, per la seva banda, els recompensen amb un llibre. Ja que, el 23 d'abril se celebra el Dia del llibre, un dia en què es commemora la mort de dos grans plomes de la Història de la literatura: Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

4- POEMA

L'ENGANY

La Laura va decidir fer una aventura,

i es va posar la vestidura.

L’Anna estava molt afectada,

perquè la seva amiga l’havia abandonada.

La Maria es va empipar,

perquè no es va assabentar.

L’Alex es va posar a plorar,

ja que la seva dona el va enganyar.

En Sergi en savia la veritat de tot,

ja que era un sacerdot.

En Tino es va pendre un capuccino,

i molt tranquil va anar al casino.

Emi Roman